armisticisme

armisticisme m. Doctrina segons la qual el sentiment religiós és capaç de provocar la interrupció d’un conflicte. En els segles X i XI aquesta doctrina va inspirar la pràctica de la treva de Déu.

atracatiu -va

atracatiu -va adj. Dit d’una persona tan bella que sembla que t’estiga atracant perquè només de veure-la ja li ho donaries tot.

fanfàstic

fanfàstic [de fantàstic i de fàstic] adj. Dit d’una cosa o persona que ens produeix al mateix temps incredulitat i fàstic, com per exemple veure a algú menjar un entrepà de merda.

defensa autopersonal

defensa autopersonal f. Tècnica, composta de colps, crits i camises de força, que permet al subjecte de defensar-se de qualsevol agressió física o atac violent que la seua pròpia persona li dirigisca.

adormentar

adormentar v. tr. 1. Torturar o causar turment a algú mentre dorm. 2. Acció d’estar aturmentat pel dormir, per la son o per l’absència d’aquesta.

dromir

dromir [de dormir i droga] v. tr. Estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de la sensibilitat i d’altres funcions vitals degut a la ingesta d’alguna substància psicotròpica o farmacològica.

apocopalipsi

apocopalipsi [d’apòcope i Apocalipsi] m. Relat de la fi del món en què falta el final.

hamletisme

hamletisme [del nom de Hamlet, l’heroi de l’obra de Shakespeare] m. Qualitat de Hamlet. Fet d’ésser algú que habitualment dubta de tot plegat.

cagàstrofe

cagàstrofe. [de cagada i catàstrofe] f. Dit d’una pífia o cagada de grans dimensions que pot provocar un cataclisme en el nostre entorn i en tots aquells que ens envolten. Especialment perilloses són les cagàstrofes climàtiques on la nostra merda perjudica el medi ambient.

massa mèdia

massa mèdia adj. substantivat. Aplicat a una persona que per la seua constant presència, volguda o no, en els mitjans de comunicació de masses –mass media– genera entre el públic esgotament i rebuig cap a la seua persona i les seues idees –si en vol transmetre alguna–. Ex: Al Gore amb la seua croada contra la contaminació.

txunami

txunami [de xute i del japonés tsunami] m. Injecció de gran quantitat d’alguna substància de gran potència destructiva, que pot provocar dins l’organisme de l’individu moviments sísmics o erupcions volcàniques, pròpia dels ionquis, de diabètics, etc.

freakor

freakor o frikor [de l’anglicisme freak i del sufix substantivador valencià -or] m. Qualitat d’allò freaky o friqui, és a dir, raresa duta a l’extrem.

ley de magos y baleantes

ley de magos y baleantes Conjunt de regles en què es persegueix qualsevol desviació de la moral i dels costums tradicionals. Aplicada majorment contra els mags, els baleantes, els mims, els malabaristes i els barrufets.

baleante

baleante m. i f. Persona pertanyent a la cultura hippy, caracteritzada pel rebuig a la societat de consum, per la pràctica de l’amor lliure i la no-violència; instal·lada a les Illes Balears, es localitzen principalment a Eivissa.